Els conceptes morfològics bàsics en l'ensenyament secundari: alternativa

DSpace/Manakin Repository

español português english

Els conceptes morfològics bàsics en l'ensenyament secundari: alternativa

Show full item record

Title: Els conceptes morfològics bàsics en l'ensenyament secundari: alternativa
Author: Martínez Fraile, Sara
Abstract: Este artículo complementa a otro que analiza el tratamiento habitual de la morfología de la enseñanza secundaria de A. Saragossà. Ofrece una alternativa. La primera parte tiene el objetivo de superar las dificultades a la hora de definir dos conceptos difíciles (concordancia, género). La concordancia se presenta como una repetición de una información que ya ha dado el núcleo sintáctico. En lo que respecta al género, este va unido a la pluralidad de conjugaciones (4 en latín) y declinaciones (5 en latín). Ambas son clasificaciones en las que ha desaparecido la causa de la creación. Por ejemplo, el trío pensà/entengué/prefer no presenta valores diferentes, y tampoco el dúo finestr-a/carrer (femenino/masculino). Para entender la dualidad pense/he pensat (o walked/will walk: «verbo + tiempo» contra «tiempo + verbo»), el artículo reflexiona sobre les tres fases de formación de las lenguas (1a: nombres; 2a: verbos y adjetivos; 3a: categoría relacionada, tiempo, intensificación del adjetivo) y por qué en un momento específico y por qué motivo las lenguas necesitan pasar de los casos a las preposiciones, de “pensí” a “vaig pensar” y de “longer” (inglés) a “més llarg”. La propuesta hecha nos permite entender la evolución de las lenguas y explica por qué hay lenguas con muchas flexiones, pocas y otras sin ellas, factores importantes para recobrar la concepción universal de la teoría lingüística.This article complements the article that analyzes the habitual treatment of the morphology in the secondary school, by A. Saragossà. It offers an alternative. The first part has as objective overcoming difficulties for defining two difficult concepts (agreement, gender). Agreement is presented as repetition of information that the syntactic core has already given. Gender is joined to plurality of conjugations (4 in Latin) and declinations (5 in Latin). Both are classifications which the cause of creation has disappeared. For this reason, the trio pensà/entengué/prefer hasn´t different values, and the duo finestr-a/carrer (feminine/masculine) neither. In order to deal the duality pense/he pensat (or walked/will walk: «verb + time» against «time + verb»), the article reflects on the three phases of languages formation (1st: nouns; 2nd: verbs and adjectives; 3rd: relational category, time, intensification of adjective) and why in a specific moment languages need to change from cases to prepositions, from pensí to vaig pensar and from longer to més llarg. The proposal made allows to deal the evolution of the languages and it explains why there are languages with a lot of inflection, little and other without it, important factor to recover the universal conception of the linguistic theory.Este article complementa altre que analitza el tractament habitual de la morfologia en l’ensenyament secundari, d’A. Saragossà. Oferix una alternativa. La primera part té l’objectiu de superar les dificultats per a definir dos conceptes difícils (concordança, gènere). La concordança està presentada com a una repetició d’una informació que ja dóna el nucli sintàctic. Pel que fa al gènere, va unit a la pluralitat de conjugacions (4 en llatí) i declinacions (5 en llatí). Són classificacions en què ha desaparegut la causa de la creació. Per això el trio pensà/entengué/preferí no comporta tres valors diferents, i tampoc el duo finestr-a/carrer (femení/masculí). Per a entendre la dualitat pense/he pensat (o walked/will walk: «verb + temps» contra «temps + verb»), l’article reflexiona sobre les tres fases de formació de les llengües (1a.: noms només; 2a.: verbs i adjectius; 3a.: categoria relacionant, temps, intensificació de l’adjectiu) i per quin motiu arriba un moment que les llengües necessiten passar dels casos a les preposicions, de pensí a vaig pensar i de longer (anglès) a més llarg. La proposta feta permet entendre l’evolució de les llengües i explica per què n’hi han amb molta flexió, amb poca i sense, factor important per a recuperar la concepció universal de la teoria lingüística.
URI: http://hdl.handle.net/10662/5048
Date: 2015


Files in this item

Files Size Format View
1988-8430_22_191.pdf 364.4Kb PDF Thumbnail

The following license files are associated with this item:

This item appears in the following Collection(s)

Show full item record

Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 España Except where otherwise noted, this item's license is described as Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 España

Search DSpace


Browse

My Account

Statistics

Help

Redes sociales