La morfologia i els seus conceptes en l'ensenyament secundari: tractaments habituals

Abstract

Este artículo describe las anomalías metodológicas que aparecen con frecuencia en la escuela secundaria cuando se tratan los conceptos de morfología (inflexión o accidentes gramaticales). Los conceptos morfológicos son seis según su concepción histórica: género, número y caso (nombre); tiempo y concordancia (verbo); comparación y concordancia (adjetivo). Después de exponer lo que las dos maneras de expresar tienen en común, el presente estudio muestra que los manuales contienen dos concepciones de la morfología, que son diferentes e incompatibles: la tradicional y aquella en la que el morfema (unidad significativa) implica todo el lenguaje excepto al fonema (unidad sin significado). Este artículo es complementado por Sara Martínez Fraile, que ofrece una alternativa.

This article describes methodological anomalies that appear frequently in secondary school when the concepts of morphology (or inflection, or grammatical accidents) are treated. Morphological concepts are six concepts in historical conception: gender, number and case (name); time and agreement (verb); comparison and agreement (adjective). After exposing what the two ways of expressing them have in common ({pensaré against I will think}, {longer against més llarg}), the present study shows that manuals contain two conceptions of morphology, which are different and incompatible: the traditional one and the one in which the morpheme (meaningful unit) involves all language except the phoneme (unit without meaning). This article is complemented by Sara Martinez Fraile, which offers an alternative.

Este article descriu les anomalies metodològiques més freqüents que apareixen en l’ensenyament secundari quan tracta els conceptes de la morfologia (o flexió, o accidents gramaticals). En la concepció històrica, es reduïx a sis nocions: gènere, nombre i cas (nom); temps i concordança (verb); comparació i concordança (adjectiu). Després d’exposar què tenen en comú les dos maneres d’expressar-los ({pensaré contra I will think}, {longer contra més llarg}), el treball mostra que els manuals actuals contenen dos idees de la morfologia, diferents i incompatibles entre elles: la tradicional i aquella en què el morfema (unitat significativa) implica tota la lingüística excepte el fonema (unitat no significativa). Este article es complementa amb el de Sara Martínez Fraile, que oferix una alternativa.