La ideologia lingüística de la modernitat i la prescripció sociogramatical: problemes metodològics, resultats i perspectives

Abstract

La hipótesis de que las sociedades complejas están reguladas por una suerte de gramática no escrita sirve para situar la discusión sobre las ideologías lingüísticas, como término característico de la lingüística social y como fenómeno en sí mismo, nuclear en toda formación social. El artículo considera brevemente cómo se han estudiado las ideologías en las ciencias sociales y cómo se han abordado en las ciencias lingüísticas, enfatizando la distribución disciplinar, los temas de estudio y los problemas metodológicos y de delimitación de las unidades de análisis. La reflexión se cierra con un llamamiento a ampliar las herramientas conceptuales en este campo para hacer frente a los nuevos fenómenos comunicativos.

The hypothesis that complex societies are regulated by a kind of unwritten grammar serves to situate the discussion on linguistic ideologies, as a characteristic term of social linguistics and as a phenomenon in itself, nuclear in all social formation. The article briefly considers how ideologies have been studied in the social sciences and how they have been approached in the linguistic sciences, emphasizing the disciplinary distribution, the topics of study and the methodological and delimitation problems of units of analysis. The reflection closes with an appeal to expand the conceptual tools in this field to deal with the new communicative phenomena.

La hipòtesi que les societats complexes es regulen amb una mena de gramàtica no escrita serveix per a situar la discussió sobre les ideologies lingüístiques, com a terme característic de la lingüística social i com a fenomen en si, nuclear en tota formación social. L’article considera de manera succinta com s’han estudiat les ideologies en les ciències socials i com s’han abordat en les ciències del llenguatge, posant èmfasi en la distribució disciplinar, els tòpics d’estudi i els problemes metodològics i de delimitació d’unitats d’anàlisi. La reflexió es tanca amb una apel·lació a ampliar l’utillatge conceptual en aquest camp per fer front als nous fenòmens comunicatius.