«Nunca es útil que manden muchos a la par». Aduanas, resguardos, «mossos» y militares en la Cataluña del siglo XVIII

Abstract

Finalizada la Guerra de Sucesión, la nueva monarquía borbónica desarrolló en Cataluña una serie de medidas tendentes a conseguir una vigilancia efectiva del territorio y un mejor control del mismo. La definición del espacio aduanero y el despliegue de los mecanismos necesarios para el seguimiento de los tráficos de mercancías se acometieron de manera inmediata, en tanto que significaban una proyección directa del ejercicio de la soberanía del Estado en términos de fiscalidad. En ellos se empleó, principalmente, el Resguardo de rentas, que fue auxiliado por las Escuadras de Valls desde su creación, así como por el ejército y un eficaz grupo de "contrabandistes improvisats policies" que colaboraron con las autoridades de la Hacienda, coincidiendo con el incremento del fraude. A las reformas y cometidos de dichos cuerpos, así como a las reticencias y críticas de que fueron objeto por sus actuaciones, desde las promovidas por los intendentes Rodrigo Caballero en 1718 y Antonio de Sartine en 1729, hasta las realizadas desde mediados de siglo en adelante, junto con la implicación del ejército en la persecución del contrabando y los inevitables choques de competencias que surgieron entre las diferentes instancias del poder central que actuaban en el Principado, se dedican las páginas de este trabajo.

After the War of the Spanish Succession, the new Bourbon Monarchy put in practice in Catalonia a series of measures in order to achieve effective supervision and control of the territory. A customs map and the means to monitor commercial traffic were rapidly set up, as they constituted an obvious feature of sovereignty with regard to taxation. The "resguardo de rentas" was the best example. It relied from the beginning on the collaboration of the Esquadres of Valls, and also on that of the army and an efficient group of «smugglers turned cops», who helped the fiscal authorities, as fraud increased. This paper deals with the reforms and duties of the said forces as well as with the reticence they met with and criticism they received for their actions, from that expressed by intendants Rodrigo Caballero in 1718 and Antonio de Sartine in 1729 to that voiced from mid-century onwards. It also looks at the role of army in fighting contraband and the inevitable clashes of jurisdictions that ensued between different bodies of the Crown in the Principality.

Finalitzada la Guerra de Successió, la nova monarquia borbònica va desenvolupar a Catalunya un seguit de mesures orientades a aconseguir una vigilància efectiva del territori i un seu millor control. La definicó d’espai duaner i el desplegament dels mecanismes necessaris per al seguiment dels tràfics de mercaderies van ser endegats de manera immediata, atès que significaven una projecció directa de l’exercici de la sobirania de l’estat en termes de fiscalitat. S’hi va aplicar principalment el "resguardo de rentas", que va comptar amb la col·laboració de les Esquadres de Valls des de la seva creació, així com també de l’exèrcit i d’un eficaç grup de «contrabandistes improvisats policies», que col·laboraren amb les autoritats d’Hisenda, tot coincidint amb l’increment del frau. Les pàgines d’aquesta ponència estan destinades a les reformes i funcions dels dits cossos, així com a les reticències i crítiques de que van ser objecte per raó de les seves actuacions, des de les promogudes pels intendents Rodrigo Caballero en 1718 i Antonio de Sartine en 1729 fins a les realitzades des de mitjant segle en endevant, juntament amb la implicació de l’exèrcit en la persecució del contraban i els inevitables xocs de competències que van sorgir entre les diferents instàncies del poder central presents en el Principat.