Mestres, llibres i imposicions lingüístiques als territoris de parla catalana als segles XVIII i XIX

Abstract

A fines del siglo XVIII y XIX se produjo la expansión general de la escolarización. Mientras tanto, durante todo este proceso en España, el catalán quedaría excluido de las escuelas. Esta realidad condujo a una situación inusual que obligó a los docentes a utilizar un idioma de instrucción no hablado habitualmente por la mayoría de la población. En respuesta a esta imposición, los docentes desarrollaron un cuerpo de teorías, prácticas, estrategias y métodos para mitigar inicialmente la situación. Luego, utilizaron esto como base para cuestionar dicha imposición y apoyar la necesidad de que el catalán se incluya en la escolarización y, eventualmente, se convierta en la lengua de trabajo de la instrucción.

The late 18th and the 19th century saw the general expansion of schooling. Meanwhile, throughout this process in Spain, Catalan would be excluded from schools. This reality led to an unusual situation forcing teachers to use a language of instruction not habitually spoken by most of the population. In response to this imposition, teachers developed a body of theories, practices, strategies and methods to initially mitigate the situation. They then used this as a basis to question said imposition and support the need for Catalan to be included in schooling and, eventually, become the working language of instruction.

Des del final del segle XVIII i al llarg del segle XIX s’estén l’escolarització generalitzada. Al mateix temps a Espanya, al llarg d’aquest procés, el català estarà exclòs de les escoles. Aquesta circumstància provoca una situació anòmala que obliga els Mestres a ensenyar en una llengua que no és la de la majoria de la població. Com a resposta a aquesta imposició, els mateixos professionals de l’ensenyament desenvoluparan un corpus de teories, pràctiques, estratègies i mètodes. En primer lloc pretengueren racionalitzar aquesta situació i posteriorment també la qüestionaren per defensar la necessitat que el català no fos exclòs de les escoles i que, fins i tot, es convertís en la llengua vehicular de l’ensenyament.