Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/10662/24295
Title: (Des)ventures (con)textuals del ciutadà Borges en la república lletrada
Authors: Santos Unamuno, Enrique
Keywords: Giro espacial;Historia literaria;República mundial de las letras;Borges, Jorge Luis (1899-1986);Cosmopolitismo intersticial;Spatial Turn;Literary History;The World Republic of Letters;Interstitial Cosmopolitanism;Giro espacial;Història literària;República mundial de les lletres;Cosmopolitisme intersticial
Issue Date: 2019
Publisher: Afers
Abstract: El presente trabajo se centra en el sesgo epistemológico del célebre y debatido ensayo de Pascale Casanova titulado La République mondiale des Lettres (1999), que se traduce en la exclusión o infrarrepresentación de autores y fenómenos que no se compadecen con sus modelos explicativos. Es el caso de un autor tan influyente como Jorge Luis Borges, mencionado sólo de pasada y al calor de cuestiones puntuales en el trabajo de Casanova. Serán precisamente esas fugaces alusiones al escritor argentino por parte de la estudiosa francesa, su filigrana escondida y su secreta arquitectura las que constituirán el grueso del trabajo. De acuerdo con la lectura aquí propuesta, la figura de Borges se mostrará como una suerte de disolvente intelectual, un deshacedor de la modernidad estética occidental tal como es reivindicada por la teoría de Casanova, presa de lo que denominaremos una verdadera ansiedad de la influencia (de Borges).
This paper focus on the epistemological bias of the famous, and much-debated, La République mondiale des Lettres by Pascale Casanova (1999). Visible consequence of this bias is the exclusion or underrepresentation of authors and phenomena that are not compatible with the explanatory models used. A case in point is Jorges Luis Borges, an extremely distinguished and ubiquitous author that only appears in brief digressions as well as in reference to concrete issues in Casanova’s work. An exploration of Casanova’s fleeting allusions to the figure of Borges, and the hidden watermark and covert architecture behind them, will constitute the bulk of this paper. According to our reading, in the end Borges appears as a kind of intellectual thinner, an Unmaker as far as Western aesthetic Modernity is concerned. As a consequence, Casanova’s theory seems to suffer from what we will call a true anxiety of (Borgesian) influence.
El present treball se centra en el biaix epistemològic del cèlebre i debatut assaig de Pascale Casanova titulat La République mondiale des Lettres (1999), que es tradueix en l'exclusió o infrarrepresentació d'autors i fenòmens que no es compadeixen amb els seus models explicatius. És el cas d'un autor tan influent com Jorge Luis Borges, mencionat només de passada i a propòsit de qüestions puntuals en el treball de Casanova. Seran precisament aquestes fugaces al·lusions a l'escriptor argentí per part de l'estudiosa francesa, la seua filigrana amagada i la seua secreta arquitectura les que constituiran el gruix del treball. D'acord amb la lectura ací proposada, la figura de Borges es mostrarà com una mena de dissolvent intel·lectual, un desfacedor de la modernitat estètica occidental tal com és reivindicada per la teoria de Casanova, presa del que denominarem una veritable ansietat de la influència (de Borges).
Description: Publicado en: Afers, 92 (2019), 31-52
URI: http://hdl.handle.net/10662/24295
ISSN: 0213-1471
Appears in Collections:DLMLC - Artículos

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
0213-1471_92_31_AAM.pdf371,42 kBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons